Hola a tots, aquesta setmana us portem 8 experiències sobre assetjament que han viscut noies del nostre entorn proper. Volem donar a conèixer quines han estat les seves històries per visibilitzar aquestes vivències tan injustes que succeeixen dia a dia i mostrar el denominador comú que tenen entre elles: el masclisme.
«Vaig sortir de festa. Només recordo que em vaig despertar en un parc sense roba interior» – Anònim
«Vaig sortir una nit amb les meves amigues a prendre alguna cosa a Platja d’Aro. L’únic que puc recordar de la nit és que vaig despertar a un parc al matí sense roba interior i sense la bossa on portava el mòbil, els diners, les claus… No sé amb qui vaig estar, ni què va passar perquè no recordo res de res.»
«Sempre em mirava amb allargavistes per la finestra quan em canviava» – Laura
«Tinc un veí que sempre que em canviava de roba a la meva habitació em mirava amb allargavistes. És més, quan s’adonava que el veia no s’amagava, sinó que li era indiferent i continuava. Un dia, quan encara continuava estant pendent si em canviava, els meus pares van arribar a casa i em van dir que aquest noi els hi va dir que sempre l’espiava per la finestra i el vigilava, quan realment era al revés.»
«Sempre s’assentava al meu costat al tren i intentava tocar-me» – Lídia
«Cada dia agafava el tren per anar a la universitat. Vaig adonar-me que un home sempre volia asseure’s al meu cantó i intentava de qualsevol manera tocar-me les cames. Encara que anés canviant de vagó ell em buscava i es quedava en el que jo estava.»
«Me acuerdo que harté a llorar del miedo que había pasado» – Marta
“Era una tarde de invierno que volvía a mi pueblo en tren. Tuve que hacer transbordo a mitad de camino y en esa estación fantasma me encontré a una amiga que me dijo que un hombre vestido de camuflaje acababa de pegar a una mujer en el andén. A los minutos, mi amiga ya había cogido otro tren y yo estaba sola por la estación. Vi al hombre que me había descrito y me asusté. Más adelante vino la policía y me preguntó si lo había visto y justo en ese momento vi como se escondía en el baño y como me miraba. Yo les dije a los policías donde se hallaba. Entonces me fui a un vagón alejado para esperar a que se lo llevaran. Estuve todo el trayecto hasta mi pueblo acojonada y pasando mucho miedo de que el hombre pudiera aparecer porque nunca supe si los policías llegaron a arrestarlo o no. Me acuerdo que cuando llegue a la estación mi madre me vino a buscar y me harté a llorar del miedo que había pasado. Estuve el mes siguiente yendo en tren con miedo y siempre con ropa distinta a la que había vestido aquel día.”
«No sabía que me iban a hacer, mi miedo me estaba paralizando» – Noemi
“Eran las fiestas de mi pueblo. Eran las 2 o 3 de la madrugada y me estaba meando. Fui al baño sola, pero como había mucha cola, decidí ir a un callejón a mear. Entre que llegaba al callejón y no, me crucé con dos chicos de unos 20 años. Yo tendría unos 17. Estos me acorralaron y me tocaron el culo. Se empezaron a reír, a burlarse de mí, a burlarse de mi miedo. Nunca había pasado tanto miedo. No sabía que me iban a hacer. Mi miedo me estaba paralizando. No podía gritar, no podía correr, no podía hacer nada. El miedo te paraliza hasta que decidí salir corriendo sin mirar atrás. Pero estaba enfadada conmigo misma, cagada de miedo. Y te preguntas qué por qué. Cuando la culpa no es tuya, la culpa es de ellos, de esos hombres que nos acosan.”
«Em vaig posar a cridar i a plorar perquè estava molt espantada i l’home em va dir: ay pero no llores que no es para tanto” – Anònim
“Quan tenia 14 anys i anava a segon d’ESO, un dia anava caminant pel carrer i em va donar la sensació que un home em seguia tota l’estona. Per comprovar-ho i assegurar-me el mirava pels miralls i el reflex dels aparadors de les botigues, era massa casualitat perquè portava ja una bona estona darrere meu. Quan em vaig girar per mirar-lo em va somriure i vaig pensar que potser seria un veí o un conegut meu. Vaig començar a tenir por i quan vaig arribar al portal de casa meva l’home va entrar també, inclús li vaig aguantar la porta perquè passés. És per això que vaig interpretar que devia ser un veí nou. Mentre pujava les escales em va tocar el cul i em va dir “que rico”. Em vaig posar a cridar i a plorar perquè estava molt espantada i l’home em va dir “ay pero no llores que no es para tanto”.
«Tenia por i en comptes d’anar al portal de casa meva per no quedar-me a soles amb l’home vaig entrar a una botiga i li vaig explicar al dependent el que passava» –Paula
“Serien les vuit del vespre aproximadament i era fosc perquè era hivern, estava a l’autobús anant cap a casa. Només hi havia una senyora gran i un home d’uns 40 anys. Aquest estava darrere del tot i em va començar a dir “guapa, a dónde vas, qué haces sola que es muy tarde…” i després se’m va seure al costat i em va seguir dient coses i molestant. Em va dir “con esa cara que tienes yo te daba” i aquí va ser quan li vaig contestar “eres asqueroso”. Quan vaig arribar a la meva parada vaig baixar amb la por de si em podia seguir i així va ser. Tenia por i en comptes d’anar al portal de casa meva per no quedar-me a soles amb l’home vaig entrar a una botiga i li vaig explicar al dependent el que passava i em va dir “tranquila quedate aqui”. Llavors l’home ja va marxar i el dependent em va acompanyar fins a casa.”
«L’home que no tindria més d’uns 30 anys, es va baixar els pantalons davant nostre» – Anònim
“Tenia 15 anys i anava caminant amb les meves amigues pel poble. Un home que conduïa un cotxe negre s’anava creuant constantment amb nosaltres fins que aquest va parar el cotxe al nostre costat. L’home que no tindria més d’uns 30 anys, es va baixar els pantalons davant nostre i ens va dir “venid aquí” assenyalant el seu penis. Nosaltres vam sortir corrents”.
Júlia Mata, Marta Llorens i Èlia Rigau
