Com bé sabeu, cada setmana ens dediquem a parlar una mica més de les dones STEM, a les dues publicacions anteriors, us parlem de les dones STEM en el camp de la ciència i en el camp de la tecnologia; us nombrem dones que s’han dedicat a la ciència i a la tecnologia i que han fet grans canvis al món.
Aquesta setmana toca parlar de les dones en l’enginyeria.
1- Emily Roebling, de nacionalitat estatunidenca, va ser la primera enginyera de camp i capdavant tècnica del pont de Brooklyn quan el seu marit, Washington Roebling, va quedar paralític i per tant, no va poder seguir treballant. Llavors va ser quan Emily, es va convertir en la responsable de moltes tasques del cap d’enginyers. Arrel d’això, va desenvolupar molt coneixement sobre la resistència de materials, anàlisis de tensions, construcció de cables d’acer, etc,. Apart de tenir els estudis que va adquirir de manera autodidacta respecte a la construcció de ponts. Juntament amb el seu marit, van planificar la construcció del pont de Brooklyn, tot i que ella va ser la que es va encarregar de la major part i és la responsable de que el pont estigués acabat l’any 1883. Avui dia es pot contemplar la placa que honra a ella i al seu marit.
2- Helen Augusta, una americana de Portland, nascuda a l’any 1840, va ser una de les grans inventores de la era industrial. Va aconseguir 28 patents; 22 de les quals estaven relacionades amb màquines de cosir. Venia d’una família adinerada, però per algun motiu aquests van perdre la fortuna, no obstant, gràcies a Helen qui tenia unes habilitats mecàniques excel·lents les quals eren úniques, van rescatar a la seva família. Va inventar l’any 1873, la famosa màquina de cosir en Ziga-Zaga; un aparell que segellava les vores de la costura, fent la peça molt més resistent. La màquina es pot veure exposada en el Museu d’història de Washington als Estats Units.
3- Stephanie Louise Kwolek, nascuda el 1923 als Estats Units, va descobrir els polímers cristal·lins líquids, que van donar com a resultat el producte Kevlar. És una fibra d’alta resistència que és cinc vegades més resistent que l’acer i que en l’actualitat és utilitzada en l’elaboració de armilles, antibales, fuselatges d’avions, cables de fibra òptica, etc,. Gràcies els assoliments que va fer com a investigadora, va obtenir diferents premis i reconeixements com ara ve; la seva inclusió en el Mur de la Fama de la Ciència i Enginyeria en Dayton o convertir-se en la quarta dona a ser inclosa en el “National Inventors Hall of Fame” amb el American Innovator Award.
4- Edith Clarke, nascuda l’any 1883 a Estats Units, és una de les pioneres en l’enginyeria femenina. Va inventar la calculadora “Clarke”, capaç de solucionar equacions lineals que impliquen funcions hiperbòliques, 10 vegades més ràpid que mètodes inventats anteriorment. Tot i les seves aptituds, li va costar molt obtenir la posició d’enginyera cosa que al final va obtenir l’any 1922. A més, va escriure un llibre de referència en el camp de l’enginyeria de l’energia anomenat “Circuit Analysis of A-C Power Systems”, del qual va escriure una segona part basant-se en conferències que impartía als enginyers. Finalment, l’any 1947, va ser nomenada la primera professora d’Enginyeria Elèctrica del país, esdevenint una de les dones enginyeres més rellevants de la història.
Irene Carreras i Fèlix Viader
