–Reflexió sobre els tipus de violència de gènere que existeixen–
Si intentem categoritzar els tipus de violència de gènere que existeixen de segur que ens trobaríem amb una llista inacabable. Encara que sembli categòric és necessari posar nom i cognoms al que patim més de la meitat de la població dia rere dia, és per aquesta raó que volem fer una llista amb exemples per a poder empatitzar i entendre cada tipus de violència. Cal recalcar, però, que totes i cada una de les violències exercides contra les dones són conseqüència de la discriminació que patim a través de les lleis o la pràctica, i que persisteixen només per raons de gènere. Si no les coneixem, no podrem combatre-les.
- VIOLÈNCIA PSICOLÒGICA: Es va realitzar un post molt extens sobre la violència psicològica i psíquica, tot i que recordem que els danys emocionals perjudiquen el desenvolupament personal de les dones i que aquest tipus de violència és una de les que provoca més suïcidis.
testimoni – Pilar “Él nunca me puso la mano encima, pero me destruyó por dentro”
Quan la Pilar tenia 14 anys va conèixer a la seva exparella, ella pensava que havia trobat al seu Romeu. Aquesta jove, que avui té 26 anys, va créixer amb els estereotips d’aquella parella perfecta, on ell jurava que faria qualsevol cosa per a conservar el seu amor. Aquell fou el problema, precisament. Primer va començar a controlar els seus horaris, després es va acostumar a registrar-li el mòbil i va intentar aïllar-la del seu entorn. La Pilar formava part del 33% de joves que creu que la gelosia i el control són una mostra més d’afecte.
- VIOLÈNCIA FÍSICA: Aquesta es pot traduir com qualsevol acció que provoqui danys o patiment físic i afecti la integritat de la persona (hematomas, cremades, bufetades…). Qualsevol gest d’aquest tipus és inexcusable.
testimoni – Vera Vásquez “Cuando te decides a denunciar, eres tú la que se siente juzgada. Te hacen revivirlo todo una y otra vez. Eres tú la que tiene que demostrar que te pegó, en vez de demostrar él que no lo hizo”
La Vera havia sigut maltractada per la seva exparella, a la que mai va denunciar. Al cap de tres anys de separar-se va conèixer el pare del seu fill. Les alarmes li van saltar abans de la pallissa per tot el que havia viscut abans, però estava sola. La seva parella la va destrossar físicament donant-li una pallissa davant del seu bebè de 7 mesos. Tot i que la sentència va condemnar el seu agressor amb una multa de 600€ i una indemnització de 450€, el jutge va considerar l’episodi com una baralla, no com una agressió masclista.
- VIOLÈNCIA LABORAL I INSTITUCIONAL: La violència laboral és present a desenes de països on es dificulta l’accés de les dones a llocs de responsabilitat laboral, o es complica el seu desenvolupament en l’empresa o la seva estabilitat en ella. Aquest tipus de discriminació constitueix una de les violències més comunes, també.
testimoni – Claire Foy “Hasta la reina cobra menos que su consorte”
Claire Foy és qui interpreta a la Reina Isabel II a The Crown i va cobrar menys que Matt Smith, qui interpreta al seu marit, el príncep Felip d’Edimburg. Claire Foy va cobrar 32.000€ per episodi, mentre que es desconeix el sou de Smith. Suzanne Mackie, la directora creativa de la companyia que produeix la sèrie, Left Bank, ha assegurat que això no tornarà a passar.
- VIOLÈNCIA SEXUAL: Es considera violència sexual tota acció que amenaça o viola el dret d’una dona a decidir sobre la seva sexualitat i comprèn qualsevol forma de contacte sexual, però no es limita només al fet de forçar una dona en contra de la seva voluntat, sinó a qualsevol mena d’abús, explotació o intimidació, sense importar si es dóna dins o fora del matrimoni o de qualsevol relació.
testimoni – Bibiche “Me siento cómoda ahora”
La història de Bibiche va succeir dins de casa seva, a Kanaga, un grup d’homes va entrar a casa seva, ho van destruir tot, a les seves coses i a totes les dones que es trobaven dins la mateixa casa. Primer van violar a la seva germana, després a la seva cunyada i a ella al final. No va ser fins fa poc, un diumenge a missa que va escoltar alguna cosa sobre l’atenció que es brinda a les supervivents de violació, fins i tot si la violació havia tingut lloc feia un any. Va ser llavors quan va començar un tractament i diverses proves.
- VIOLÈNCIA ECONÒMICA: És aquella violència que correspon a qualsevol acció que busca una pèrdua de recursos econòmics/patrimonials mitjançant la limitació. Per exemple; les dones no poden tenir propietats o fer ús dels seus diners o dels seus drets patrimonials. És un tipus de violència molt comuna, incús en els països amb un alt índex de desenvolupament humà.
testimoni – Constanza López “Me tocó vivir sin agua y sin luz. Mi esposo me quitó todo”
El cas de la Constanza va més enllà de la violència econòmica, però també hi és present, tot i que d’una manera més silenciosa. Ella vivia a l’apartament dels dos, a Rosales, quan ella el va denunciar per primer cop per abusos, l’home va marxar de l’apartament, però es va endur mobles, estris; en un acte agressiu i malvat s’ho va emportar tot. Constanza va viure sense aigua, sense llum, sense gas, sense serveis públics, sense administració, sense menjar, sense cotxes i sense serveis mèdics.
- VIOLÈNCIA SIMBÒLICA: És la més tangible en les coses petites, la que més dones del món han viscut. És aquella que recull estereotips, missatges, valors o signes que transmeten i afavoreixen el fet que es repeteixin relacions basades en la desigualtat, el masclisme, la discriminació, entre altres. És la violència més difícil d’erradicar perquè està ancorada a la col·lectivitat i qualsevol ximpleria l’afavoreix – un acudit o una burla acceptats han fet i fan que es dificulti un canvi.
testimoni – TOTES “A mi també”
Si et passa a tu, ens passa a totes. A mi m’han xiulat pel carrer, a mi m’han tocat sense permís, a mi m’han insistit per mantenir relacions sexuals, a mi m’han dit exagerada, a mi m’han dit feminazi, a mi m’han dit que em falta pit, a mi m’han dit guarra, a mi m’han preguntat si tenia la regla, a mi m’han dit que em depili, a mi m’han dit que m’arregli més, a mi m’han preguntat si tinc parella de manera insistent, a mi m’han dit que el futbol no és per a dones, a mi, a totes.
La violència simbòlica és present a les llars, a les aules, als carrers, a les empreses, a les institucions, a tot arreu.
Està a les nostres mans – Això només acaba de començar.
