Totes som esport
«Al llarg de la història, l’esport femení ha experimentat una evolució evident. Però, malgrat
els avenços que s’han viscut, el món esportiu segueix sent un àmbit protagonitzat i dominat pels homes. Les dones es veuen obligades a demostrar que elles també poden practicar esport en les mateixes condicions que els homes. A més, per tal de poder accedir a la pràctica esportiva, les dones han de superar diverses dificultats basades en vells tòpics i estereotips que argumenten que l’esport és propi i exclusiu de la masculinitat. L’accés
diferencial de les dones a l’esport s’inscriu en un context general de discriminació cap al
sexe femení. Una desigualtat que existeix en l’àmbit social, laboral, educatiu i evidentment,
en l’esportiu. I la visibilitat mediàtica no ajuda. Actualment les dones tenen molta més
presència en els mitjans que anys enrere i les diferents iniciatives que es duen a terme són
de gran ajuda perquè les dones tinguin un paper més important.
És necessari promoure iniciatives per aconseguir feminitzar l’esport i buscar la igualtat de gènere, per això, és imprescindible incrementar la presència de les dones en les activitats esportives, els alts càrrecs directius i en el periodisme esportiu.
La proposta d’aquesta campanya és fomentar la igualtat de gènere en l’esport i
fomentar la inserció de les dones en el món de l’esport.
«Aquesta campanya consisteix en crear conscienciació d’aquesta problemàtica a partir
d’unes accions que es fonamenten en el coneixement del que ha sigut la dona per l’esport al llarg del temps, que culminarà amb unes jornades esportives on els equips hauran de ser
mixtes i es realitzaran concursos per tal de motivar la realització de les diferents activitats.
Cal destacar que es treballa juntament amb el servei d’esports de la Universitat de Girona,
ja que donen recolzament a la campanya per tal de potenciar l’esport femení i la inserció de les dones en el món esportiu.»
Informe
A partir de les dades d’unes infografies que va publicar la Generalitat de Catalunya el 2014 l’equip va extreure la conclusió de que «Les diferències són evidents i les intuïcions prèvies han estat confirmades. Sembla ser que les dones a tall general tenen menys participació en el món esportiu i practicar esport no es troba entre les seves prioritats, tot i això es desconeixen els motius o no es pot confirmar quin és el vertader motiu pel qual no fan esport ja que també podria ser que es veiessin afectades pels estereotips de gènere.»
A partir d’aquestes conclusions van definir els objectius del projecte de la següent manera:
- Conscienciar als estudiants de la UdG de la diferència de tractament de les
persones segons el seu gènere dins del món dels esports. - Donar a conèixer quina ha sigut la rellevància de la figura femenina en l’esport al llarg dels anys per realçar-ne la seva importància.
- Realitzar una jornada esportiva per impulsar l’esport femení i fomentar la igualtat de gènere en el món de l’esport.
- Fer conèixer la varietat de disciplines del servei d’esports de la UdG durant la
jornada esportiva.
Que van decidir assolir-se amb les següents accions:
«La campanya, doncs, consisteix a penjar cartells per la universitat, en totes les facultats, on es vegin reflectits diversos récords i fites que tinguin en propietat dones en esports diversos, siguin quins siguin. Gràcies a aquests, els estudiants podran veure en el seu dia a dia que la figura de la dona en l’esport femení ha sigut i segueix sent molt important, de manera que es reivindicarà la seva figura. Un cop fet això, es realitzarà la preparació de l’acció principal, que consistirà en anar explicant per les aules que es durà a terme una mena de torneig d’esports en el marc de la campanya. La que es considera l’acció principal és la realització del torneig del qual s’explica el funcionament a continuació. I finalment, la darrera acció és fer la promoció dels esports dels que disposa la UdG i dels serveis que s’ofereixen al servei d’esports.
El funcionament de la Jornada Esportiva d’Igualtat de Gènere:
Aquest torneig consistirà de 3 activitats diferents de les quals s’hi haurà de participar en equips mixtos de 3 persones. Durant la jornada, els participants rebran una peça de fruita per persona per tal de fomentar el menjar saludable de la mateixa manera per aprofitar l’acció. Cada equip s’haurà d’inscriure a un taulell de manera fàcil i amena amb un nom d’equip i un correu electrònic de contacte i en la seva fitxa s’apuntarà al final de cada activitat quants punts han obtingut.
Cada grup de 3 haurà de participar de les tres activitats i les puntuacions se sumaran, a
partir d’aquests resultats es farà un rànquing general amb les classificacions dels
participants.
En una altra banda de les activitats es disposarà una paradeta on es podrà trobar
informació d’esports de tota mena així com informació de records d’esport femenins com els que s’hauran penjat per la universitat durant la mateixa setmana.
- La primera activitat és un torneig de bàsquet, concretament de tirs lliures.
- La segona activitat seria un torneig de futbol.
- La tercera i última activitat és un torneig d’hoquei, de llançaments de penal concretament.
Al final se sumaria als punts acumulats en les tres activitats. En una pissarra es faria un
rànquing general amb les millors puntuacions i les posicions (i també de manera telemàtica).
Els premis per aquests torneigs serien els següents:
- Pels primers classificats es regalaria una samarreta per persona de l’equip femení de bàsquet UniGirona.
- Els segons classificats rebrien una entrada per persona per anar a veure un partit de bàsquet de l’equip femení UniGirona a Fontajau.
- Als tercers classificats se’ls regalaria una subscripció mensual al centre d’esports
de la UdG.
«Aquest projecte serveix per demostrar un cop més que les dones no són menys que els homes ni en l’esport ni en cap àmbit. Donar a conèixer les diferències que existeixen en el tractament d’ambdós sexes dins l’esport només és un dels petits passos que es poden fer i tot i que queda molt camí al davant, tot conta. Aquest programa intenta aconseguir arribar a la idea que tothom pot fer esport i trencar la barrera de la inferioritat en el gènere femení. A través de la campanya doncs, es pot arribar al públic jove, el professorat i el PAS de la Universitat de Girona qui són clau pel futur d’un país més igualitari mostrant-li la rellevància de la dona en l’esport i la seva transcendència.»
Les dones també hi som
«Vam basar la campanya en 3 accions concretes, sota la idea de: “Dones per igual”.
El primer tema, potser no es centra tant a la universitat, però si molt necessari és
el de la violència de gènere. Totes en sentim a parlar a la televisió, ho veiem molt
lluny, a nosaltres no ens passarà. Però, cada dia noies i dones són assassinades al
nostre país, per ser concrets 99 d’elles el 2019. Per tant, el nostre objectiu és
donar veu a totes aquestes dones que han estat callades, aixafades… a llocs on
totes ho hàgim de veure en entrar a les nostres facultats.
Vam observar que dins la nostra societat hi ha mil exemples on la dona segueix
sent inferior a l’home. Però, si ens volíem centrar amb la universitat i impactar els
estudiants ens calia una campanya sobre la desigualtat laboral, ja que totes
estàvem estudiant per entrar al mercat laboral. Així doncs, una de les nostres
campanyes es basa en la desigualtat laboral.
Finalment, volíem basar l’última acció en el concepte de «Dones vs. Dones«; però,
vam observar que podria ser contraproduent i potser incongruent amb l’objectiu
general de la campanya. Per tant, vam decidir capgirar la proposta i generar una
campanya on la sororitat fos la protagonista.
Un espai on poder compartir, expressar-se, on totes puguem dir la nostra.»
Es va realitzar una investigació prèvia per a valorar en que havien d’implicar els esforços i va donar resultats esfereïdors, aquest va ser el motiu per quedar-se amb totes les temàtiques sense poder seleccionar cap per preferència.
Violència de Gènere
Bretxa salarial
Sororitat
“Solidaritat, respecte i suport mutu entre dones per a establir relacions
positives i una aliança existencial i política que contribueixi a l’eliminació social del
masclisme i a l’apoderament individual i col·lectiu de les dones.”
Arrel d’aquestes dades recollides van determinar diferents objectius:
- Arribar a tota la comunitat universitària: estudiants, professorat i
PAS de la UdG. - Crear consciència sobre la desigualtat laboral.
- Donar visibilitat a les víctimes mortals i no mortals de violència de gènere.
- Impactar a l’alumnat amb accions de marketing de “Guerrilla”.
- Donar veu a les estudiants que han viscut desigualtats de primera mà.
- Permetre que les estudiants diguin la seva i crear comunitat.
I en conseqüència van precisar i definir tres accions fonamentals per les causes:
ACCIÓ 1
«Una acció per crear impacte visual, màrqueting de Guerrilla. Es vol col·locar un
seguit de 99 adhesius d’un metro de mida, a les escales amb més freqüència de
cada campus universitari.
Cada adhesiu portarà el nom d’una víctima de violència de gènere amb la seva
localització i l’edat en la qual va morir. A més, també s’hi inclouen feminicidis.»
ACCIÓ 2
«Molt fàcilment es pot veure que tots els directius d’empreses i organitzacions
són, gairebé sempre, homes. Per aquest motiu, s’ha decidit fer un muntatge a
una zona visible de cada facultat, per exemple, en el cas de la facultat de
Turisme, al centre del claustre.
Aquest muntatge consisteix a simular un despatx d’un directiu empresari amb el
seu cartell corresponent “Director de l’empresa”. Alhora un cartell on indiqui que
si ets dona, no podràs seure mai en aquella cadira, únicament pot ser ocupada
per persones del gènere contrari.»
ACCIÓ 3
«Es vol centrar l’acció en moments en què les dones s’han sentit recolzades per altres, tant dins com fora de la universitat.
S’utilitzarà un plafó (suro) de la universitat perquè les noies hi pengin experiències en les qual han tingut l’ajuda d’una companya o amiga recolzant-les. Situacions en què gràcies a estar al costat d’una altra dona han aconseguit tirar endavant i sortir-se’n.»
Vídeo de sororitat
«El vídeo consisteix en tres exemples de sororitat col·lectiva, cadascun pertanyent
a 1 de les 3 ones del feminisme: la primera ona, que va aparèixer a finals del segle
XIX es va centrar amb l’assoliment del dret al sufragi femení; la segona onada
apareix en els anys 60s i 70s i se centra en l’alliberament de la dona; finalment, la
tercera onada comença en els anys 90 i s’estén fins avui dia, i constitueix una
continuació i una reacció a les llacunes que es perceben en el feminisme de la
segona onada.
El curt es muntaria per mitjà de documentals d’aquests casos, amb una veu en
off d’una senyora d’aproximadament 60 anys.»
8 M
Orientació de Graus Universitaris
L’equip format per Alejandro Subirats, Cristina Dellonder, Anna Mata, Clara Garcia i
Andrea Romero va contemplar diferències notables entre les carreres universitàries →
Socials amb més afluència d’estudiants del gènere femení, mentres que en les Tecnològiques predominaven els estudiants de gènere masculí, segons dades proporcionades per la mateixa Universitat de Girona a través de l’article
Dades segregades 2017-2018.
«Davant de la presa de decisions que realitzen ambdós gèneres a l’hora d’orientar-se cap a una carrera o una altra, ens plantegem, quins són els motius pels quals s’escull una carrera o bé una altra.
En aquesta mateixa línia, ens podem basar en el fet que la nostra societat continua sent educada amb el sistema patriarcal de valors de sempre.
Creiem que s’atribueix a les noves generacions valors estereotipats que són clau en el seu procés de decisions.
D’aquesta manera, s’educa l’home per a ser fort i/o bé dominant mentre que s’educa a la dona a ser comprensiva i encarregar-se de la llar i els fills.«
Donada aquesta situació i després d’un estudi van decidir marcar diferents objectius com:
- Concienciar el món universitari
- Aconseguir que els/les estudiants no se sentin condicionats
- Totes tenim les mateixes possibilitats
«L’objectiu principal del projecte és conscienciar els i les estudiants universitaris/-ries, futurs estudiants, professorat i pares i / o mares, què les carreres universitàries no s’orienten pel gènere.»
Per poder donar veu a aquesta divergència van posar sobre la taula la seva millor proposta:
» El present projecte es durà a terme a l’entrada de la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona, aquest es desenvolupa en tres grans accions, d’una banda, s’enganxaran al terra 9 frases de caràcter negatiu i 5 petjades humanes que s’entrellaçaran entre si. En aquest cas, diferents persones hi passaran pel damunt, fent així de manera implícita el fet de trepitjar i acabar amb els estereotips.
D’altra banda, a les primeres escales apareixerà una petita frase introductòria que marcarà la diferència entre ambdues parts. Finalment, a la part superior s’observarà un replà format per 3 petjades, que donarà pas el conjunt d’escales format per 11 esglaons, dels quals 9 contindran frases de caràcter positiu simbolitzen l’alliberació i el trencament d’estereotips i, els dos esglaons superiors faran referència a l’eslògan.»
La realització d’aquesta assignatura i en concret aquest treball ens ha servit a tots els membres del grup per créixer com a persones i aportar-nos experiència personal.
A través d’aquests agraïments volem manifestar i donar les gràcies per
el suport i la confiança que se’ns ha concedit.
Ara et toca a tu
Actualment, a Espanya un 55% del col·lectiu d’estudiants universitaris són
dones; elles aproven un 82% dels crèdits als quals es matriculen, 10 punts per
sobre que els homes. El seu expedient acadèmic és superior que el dels
homes, però malgrat això, la taxa d’atur de les dones universitàries graduades
és superior a la dels homes (un 17,2% entre els homes i un 20,5% entre les
dones), i ens trobem en la mateixa situació en qualitat dels contractes laborals,
qui pateix més la precarietat laboral són elles.
Només un 28% de l’alumnat universitari en carreres de camp STEM (Ciències,
Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques) són dones (El Diario, 2018). És per
aquest motiu que neix el projecte «Ara et toca TU»; un moviment destinat a
l’empoderament de la dona que anima a totes aquelles a escollir una opció
professional fora d’allò més comú.
Partint d’aquestes premises tan alarmants l’equip format per Cristina Codina, Cristina Viñas, Berta Salarich, Marc Grané, Anna Font i Guillem Jiménez va decidir proposar una campanya que millorés quelcom en aquest aspecte universitari.
Els objectius van ser ben clars des d’un inici:
- Visualitzar la figura de la dona. Dona respectada per mèrits propis
- Transmetre un missatge positiu i optimista. No victimitzar a la dona ni criminalitzar als homes
- Mostrar sortides laborals dels diferents graus. Hi ha llum al final del túnel
I així van exposar les futures accions…
Crear un itinerari per cadascuna de les facultats seleccionades:
– Facultat de Turisme
– Politècnica
– Medicina
«Al llarg del recorregut s’implementarà una sèrie de petjades en format d’adhesiu al terra per tal de cridar l’atenció del públic objectiu i provocar que aquest segueixi les petjades i es vagi topant amb la informació fins arribar al plafó informatiu al final d’aquest camí.
Al final del camí hi haurà un mirall en el qual els visitants es veuran reflectits i apareixerà el missatge «Ara et toca a tu«.
nalment, cal esmentar que el plafó informatiu contindrà un mirall en la seva part superior (amb el corresponent hashtag per aconseguir ressó a les xarxes socials) per donar aquest missatge de contrast. D’altra banda, també és important remarcar que en la seva part inferior el plafó contindrà informació sobre la dona en qüestió i els mèrits o reconeixements que ha obtingut i, el logotip tant de la campanya com de la Universitat de Girona.
En alguns casos, si la facultat seleccionada conté escales, es contemplarà l’opció de col·locar unes franges de color violeta amb els noms en color blanc de les respectives dones que han cursat en aquella facultat i han aconseguit algun mèrit/reconeixement important.
Per un costat s’anima als futurs/es estudiants/es a cursar la carrera que vulguin mostrant les sortides laborals REALS i PROPERES que hi ha.
D’altra banda, es visibilitzarà la figura de la dona estudiant amb èxit laboral.«
Els alumnes van fer una cerca per poder comptar amb dones de reconeixement que havien estudiat o bé exercien a la mateixa Universitat de Girona.
Van plantejar diferents noms com Judith Tura Puigdemont, de la Facultat de Lletres i Turisme, Carme Busquets de la Facultat de Medicina i Infermeria, com també Mª Àngels Pelach de l’Escola Politècnica Superior, amb les seves respectives històries.
#Quesesàpiga
Podríem dir que avui dia tota la societat està molt més conscienciada sobre les situacions masclistes que moltes dones han de patir dia a dia. Sigui parlant de casos físics o de casos psicològics, el nombre de víctimes no para de créixer.
L’aparició dels mitjans de comunicació no convencionals (les xarxes socials, l’Internet…) i els mitjans de comunicació convencionals (la televisió, la ràdio, el diari…) han fomentat que actualment sigui molt més fàcil accedir a la informació, i per tant, saber què està passant al nostre voltant les 24 hores del dia. En els últims anys el masclisme ha passat a ser un tema de preocupació dins la societat. Es vol acabar amb aquesta violència i aconseguir la igualtat de gènere en tots els àmbits, sigui en el polític, econòmic o social, entre altres.
Tot i algunes dificultats que es troben per aconseguir el camí cap a la igualtat, és un gran nombre de persones les que veuen el que està passant, tant de manera directa com indirecta dintre el món en el qual vivim. No obstant això, no sempre se n’és conscient de com són aquests actes masclistes. A vegades resulten ser insignificants a primer cop d’ull, i poden estar passant a un metre nostre. Un clar exemple d’això seria comentaris sexistes cap a una dona o el fet de tocar-li el cul sense el seu consentiment.
La intenció del nostre projecte és donar importància a aquests actes que poden semblar «insignificants» per algunes persones. Volem poder conèixer el nombre de dones que s’han trobat en una situació així. Considerem que d’aquesta manera es donarà visibilitat al problema i la gent podrà tenir més coneixement del que succeeix al seu entorn. L’objectiu principal està en el fet que totes les víctimes se sentin escoltades, i que sàpiguen que com més veus hi hagi, més es podrà reflectir el que comporta la definició del masclisme.
La idea de dur a terme el nostre projecte en les facultats de la ciutat de Girona és perquè ens volem focalitzar en l’àmbit universitari. Volem que les noies adolescents i joves tinguin la possibilitat d’expressar la seva mala experiència viscuda per culpa del masclisme, alhora que volem que tots aquells que formin part de les facultats puguin veure que el masclisme està present a qualsevol lloc, en més o menys volum. L’objectiu no tan sols és donar visibilitat a aquest fet, es pretén també aconseguir un canvi; que totes aquelles persones que no definien determinats actes com a masclistes, vegin que en realitat sí que ho són, i poder així veure-ho des de una altra perspectiva alhora que també poder prevenir que aquests actes passin.
És per això, que situant un plafó als llocs més transitats de cada una de les facultats de la UdG les estudiants tindrien l’oportunitat d’escriure alguna situació masclista que hagin viscut. A més a més, hi hauria dos colors diferents de retoladors per tal de diferenciar el tipus d’agressió que la persona hagi patit (física o psicològica). El color taronja faria referència a aquells actes psicològics, mentre que el color lila seria els actes físics.
Amb la intenció de viralitzar aquest projecte a través de les xarxes socials es crearia un hashtag que tingui a veure amb el tema que estem tractant. Concretament el hashtag escollit seria: #queSEsàpiga. D’aquesta manera creariem tràfic al Blog i les xarxes socials (Twitter i Instagram).
Las mujeres en el mundo estudiantil
La educación en el s. XVIII estaba pensada para los hombres ya que para en esa época se situaba el sexo femenino como segundo sexo. Pero por entonces ya habían algunas mujeres que ansiaban aprender cosas y tener educación. No solo querían tener una educación sino que también estaban decididas a difundir esas ideas a otras mujeres. La prensa de esa época apodaba a este tipo de mujer en tono de burla, nombres como “bachilleras” o “ petimetras” entre otros nombres.
En el siglo XIX algunos partidos progresistas apostaron con firmeza por la liberación educacional de la mujer. Aunque esta educación no era ni mucho menos del mismo nivel que la del hombre, ya que a las mujeres, por ejemplo.se les prohibía estudiar en la universidad.
Se legislo que todas las mujeres de entre 6 y 9 años debian asistir a clases pero había un gran absentismo y lo que se les enseñaba para entonces era la tarea de la Miga: enseñar religión y labores.
No fue hasta 1854 que la Ley Moyano no puso los cimientos de la igualdad educativa entre los hombres y las mujeres. Se abrieron muchos centros para mujeres, se mejoró la educación de las maestras y aumentó el número de niñas matriculadas y graduadas. Aun así las escuelas no pudieron cubrir la demanda. También cabe mencionar que entre las asignaturas de que tenían las mujeres, había las labores del hogar
Han pasado muchos años desde entonces, pero continúan existiendo las escuelas de un único sexo como por ejemplo Las Alzines ( para mujeres ) en Girona o bien el Bell Lloc ( para hombres ) también situada en Girona.
Hoy en dia ver mujeres en las universidades es lo más normal, pero esto no significa que sea normal ver el mismo número de hombres que de mujeres en todas las carreras por igual. Un claro ejemplo es la carrera de informàtica donde el 89,7 % de los estudiantes son hombres o bien una carrera donde pasa justamente el contrario, La carrera de Educación donde el 77,5 son mujeres.
El concepto “ TECHO DE CRISTAL” es la limitación velada del ascenso laboral de las personas dentro de las organizaciones o empresas. Se nombra así debido a que no existen leyes establecidas para este tipos de situaciones que impongan una limitación explícita en la carrera laboral de las mujeres. Y os preguntareis…¿ Porque nos cuenta un concepto del mundo laboral cuando hablamos de la mujer en el mundo del académico..?.
Pues bien desde mi punto de vista si este tipo de situaciones son habituales en las carreras de las mujeres, es normal que se vean más mujeres en carreras universitarias donde saben que tienen más posibilidades de crecer y tener una mejor situación laboral.
Nos protegen las apps
Lamentablemente, hoy en día vivimos en un mundo en el cual podemos estar más seguras en medio de un bosque aislado en plena noche que en medio de una ciudad donde viven un millón y medio de personas. Si ya de por sí es peligroso andar por la calle de una ciudad en medio de la noche, habiendo la posibilidad de ser atacada, golpeada, amenazada, robada, secuestrada o incluso asesinada, imagina ser consciente que en este país hace dos años consecutivos que 100 personas de tu mismo género han sido asesinadas, muchas de ellas en situaciones como en la que te encuentras (en medio de la calle en plena noche). Desde 2010, el portal feminidicio.net ha contabilizado 1.107 mujeres asesinadas a manos de hombres. A todo esto, imagina también ser consciente que en este mismo país se producen al año 1.700 violaciones a mujeres, siendo el delito que más ha aumentado en los últimos años. ¿Cómo se puede sentir segura una sabiendo esto?
Seguramente por estos motivos están saliendo actualmente tantas aplicaciones para móviles para que las mujeres se sientan seguras y protegidas en todo momento. Estas aplicaciones te permiten crear un grupo de contactos de confianza y, dependiendo de las funciones de cada una de las aplicaciones, envía mensajes de alerta, la ubicación exacta, o pide ayuda por ti a esos contactos. Con estas aplicaciones permiten que una persona pueda estar informando en todo momento a sus amigos y familiares de donde y como está. Ahora la gran pregunta es: ¿Será suficiente esta solución para evitar cualquier feminicidio, o simplemente creará una falsa sensación de seguridad?
Es lamentable que hoy en día, delante de un problema en la sociedad tan grave como el peligro de ser del sexo que eres, se opte por ofrecer alternativas al victimario en lugar de castigar debidamente al agresor. Aún así, cualquier paso para una vida igualitaria y segura para todas es más que bienvenida, y que tantas aplicaciones de seguridad para las mujeres tengan tanto éxito es porque la demanda existe, y esto es lo que hay que cambiar.
Antes que nada queremos explicar algunos usos muy prácticos del móvil sin necesidad de bajar ninguna aplicación, como són el Google Maps, que recomendamos tener siempre la geolocalización activada por si hay cualquier urgencia puedas ser encontrada fácilmente.
También existe el modo SOS tanto en Android como en Iphone, en el caso de Android tenéis que realizar la siguiente acción: Settings > Privacy and Safety > Send SOS messages y a continuación incluir los numeros que querais que se llamen cuando surja una emergencia, para activarlo solo tendreis que pulsar 3 veces el botón de encendido/apagado y se enviará una alerta a los contactos configurados previamente. En el caso de Iphone se tendrían que seguir las indicaciones: Settings > Emergencia SOS, ahí tendréis los contactos configurados para emergencia y para activarlo en este caso tendréis que pulsar los dos botones laterales a la vez.
A continuación os dejamos una lista con algunas de las aplicaciones que hemos considerado más efectivas:
- Botón del pánico #niunamenos (Para Android)
- When and Where (Para Android)
- SOS Stay Safe (Para ambos)
- Mujeres seguras (Para Android)
Instagram libre de pezones
Un amigo mío y su pareja fueron de viaje a Australia. Si vierais su Instagram observaríais que está lleno de fotografías suyas en la playa, con el bañador surfero bien subido para que no le quede la marca del sol justo encima de la rodilla, enseñando lo moreno que tiene el pecho de tanto sol australiano. Durante el viaje ellos se iban haciendo las mismas fotos el uno al otro, y cuando podían se las hacían a los dos. En esa playa, pero, resulta que no pudieron hacerlo. Resulta que un chico joven con el pecho moreno quiso hacer una foto a su pareja, quién quería chulear también de pecho moreno. La cuestión es que hizo esa foto, y lo que vino después fue una de las mayores catástrofes en este mundo civilizado. Ella la colgó en Instagram… Poco faltó para que los encarcelaran. Por suerte, un héroe sin capa, el Super-Man de las redes sociales, el gran Sr. Instagram (tiene nombre de señor puesto que si fuera mujer no estaría escribiendo este artículo, ni vosotros leyéndolo) se adelantó a la tragedia mundial y borró la foto. ¿Cómo es posible que una mujer enseñe a través de las redes sociales, ya no su pecho, sino su pezón? Gracias Instagram (sarcasmo). Finalmente el viaje de mi amigo y su pareja acabó bien y volvieron a casa sanos, pero aprendieron que su pezón es totalmente diferente al del otro, y que a uno se le pueden sacar y colgar fotos mientras que al otro no. ¿Las diferencias? (La verdad es que es una pregunta retórica puesto que no hay respuesta).
Después de contar una pequeña historia inventada un poco ridícula, que para nada es ficción, nos damos cuenta que vivimos en un mundo en el que las masas luchamos para conseguir la igualdad y ser tratados todos de igual forma, mientras que el patriarcado impone sus normas (no escritas en ninguna constitución) como que el pezón de la mujer no puede estar en las redes sociales, y ya va siendo hora de que cambien las cosas.
