Invisible [s. XIV; del ll. invisibĭlis, íd.]
adj. No susceptible d’ésser vist, que escapa a la vista.
El diccionari defineix que invisible, és tot allò que no es pot veure. És el cas de les dones d’Àfrica? Potser invisibles no són, però sí que estan oblidades i abandonades. Interessa i és essencial per avançar totes juntes mostrar el calvari que viuen des de fa molts anys el col·lectiu. Per això, a través d’aquest bloc indagarem en el més profund i intentarem explicar i apropar-vos una mica més en aquesta crua realitat.
Com a la majoria de llocs, la dona té un paper fonamental en l’economia del país o continent i Àfrica també forma part d’aquesta regla. Les dones africanes representen un 90% de l’economia informal, tot i això, elles segueixen lluitant per enderrocar les barreres de l’àmbit laboral, però clar no és gens fàcil. És molt difícil econòmicament poder pagar uns estudis i encara més poder obtenir un crèdit, i si s’obté no són les noies qui acaben estudiant, a les classes hi ha molts més nens que nenes. Tots els factors influeixen: l’economia, la religió, la cultura… A la majoria de les cases qui carrega amb les feines són les dones i les nenes. Hi ha activistes com Mama Tola que es dedica a anar arreu del país per intentar sensibilitzar porta a porta sobre la perspectiva de gènere i intentar equilibrar la balança de les feines de casa.
Per exemple, el Congo és un dels països més rics en minerals com el coltan i el cobalt, claus en la fabricació de mòbils i de les bateries del cotxe elèctric, però la majoria de la població és extremadament pobre i no té accés a la salut. Els barris populars estan superpoblats i completament abandonats pel govern. No tenen aigua ni electricitat, les malalties proliferen i les dones i els infants són qui més en pateixen les conseqüències.
Al país mundialment famós per l’Ebola, les malalties que maten més gent són, en canvi, el paludisme, la sida i la tuberculosi. El paper de les dones és clau per millorar la salut de les famílies i les comunitats.
A més, la república democràtica del Congo és líder mundial en violacions, una dada esgarrifant. Les dones i nenes són violades i són obligades a donar llum, ja que l’avortament és il·legal. A la resta d’Àfrica, existeixen algunes tribus que les dones són utilitzades com a moneda de canvi i són violades tinguin l’edat que tinguin. A més a més, en algunes tribus els homes poden tenir més d’una dona. En els pròxims articles s’aprofundirà més en totes aquestes tribus i quin paper hi té la dona.
I si decideixen marxar? D’acord, «decidir marxar» no és la paraula, ja que moltes famílies es veuen obligades a fugir de tot aquest horror. Doncs la fugida no és gens fàcil, és un malson horrible, es juguen la vida i la dels seus fills per sortir de tot això sense tenir la certesa de si podran sobreviure a aquest viatge.
A més, dintre d’aquest punt, s’ha de fer un gran incís del fet que dintre d’aquests processos migratoris, la dona és la que s’endú la pitjor part. Segons Begoña Iñarra, germana blanca amb gran experiència en activitats de justícia social i desenvolupament coneix sobretot la situació de les dones nigerianes:
«Elles emigren perquè no tenen cap futur, res a perdre. La família empeny les joves cap a Europa perquè hi ha certa tradició que siguin elles les que surtin i aportin diners per viure millor. Busquen algú que les ajudi i apareix la proxeneta, una dona que també ha estat víctima del tràfic de persones. Fan una mena de pacte religiós. La proxeneta paga el viatge, promet un treball i els diu que un cop pagat el deute seran lliures. Els assignen un protector en el seu trajecte pel desert, que faran en bus i caminant, fins a arribar a Líbia, Tunísia, Algèria i ara, sobretot, al Marroc. En aquests països les prostitueixen el temps que calgui fins que les posin en una pastera amb rumb a Itàlia. Llavors, en sortir dels centres d’internament les esperen les màfies que les duran cap al nord, i després cap a França, Alemanya o Espanya. Allà els diran que tenen un deute d’entre 50 i 90.000 euros i les obligaran a prostituir-se fins a acabar de pagar-lo. A París, al bosc de Vincennes, està ple de nigerianes, en condicions terribles, i prostituint-se dia i nit, plogui, nevi o ventegi fins que paguin el deute».
Begoña Iñarra
Un altre punt greu en què és convenient parlar és de les necessitats bàsiques que haurien de tenir. El 70% de les dones de l’Àfrica subsahariana no té accés a un vàter segur, el que suposa una amenaça per a la seva salut i les condemna en moltes ocasions a situacions compromeses, por i fins i tot violència, segons un informe de l’ONG WaterAid,
La investigació de WaterAid, centrada en la distribució d’aigua potable i serveis de sanejament, conclou que 297 milions de dones d’aquesta vasta regió africana no tenen un bany que compleixi els estàndards mínims de seguretat i higiene, de les quals 107 milions no tenen cap mena de bany.
«Quan les dones no tenen un lloc privat, net i segur, queden en una situació vulnerable. I, quan fan les seves necessitats en un espai obert, s’arrisquen a què les assetgin»,
Barbara Frost, directora de WaterAid,
Finalment, s’ha de tractar d’un altre tema fonamental dintre l’actualitat que estem vivint i és la COVID-19 i com aquest afecta la població i sobretot a les dones i nenes d’Àfrica.
«Des que es va declarar el primer cas de COVID-19 al Sudan del Sud, no he pogut ser jo mateixa. Estic molt preocupada. Com sobreviurem sense el nostre treball en el camp?»
Atim, agricultora de 45 anys.
Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), almenys el 95% de les persones al Sudan de Sud depenen de l’agricultura, la pesca i el pasturatge per obtenir aliments i ingressos amb què satisfer les seves necessitats diàries. La majoria de les i els agricultors sobreviuen amb les seves collites, amb les que cobreixen les necessitats alimentàries de la seva família o compren aliments, envien els seus fills i filles a l’escola i paguen les seves factures mèdiques.
Atim va perdre als seus nou fills a causa de diverses malalties perquè no podia pagar les factures mèdiques. Sap l’important que és la salut i tenir diners per poder pagar els tractaments necessaris davant un possible contagi de la COVID-19.
A mesura que els casos de COVID-19 augmenten al Sudan del Sud, moltes famílies s’han d’enfrontar a una batalla contra dos adversaris: el virus i la fam. Aquest escenari és comprensible en un país on més de set milions de persones ja pateixen d’inseguretat alimentària.
Però Martha, de 14 anys, igual que altres noies del país, tem una altra conseqüència davant d’aquest empitjorament de la situació.
«Tinc por de veure obligada a casar-me perquè la meva família pugui sobreviure.»
Martha, 14 anys.
Més de mil escoles han estat tancades a causa de l’emergència sanitària. Actualment 1,9 milions de nens i nenes al Sudan de Sud es veuen afectats per això.
La situació a Àfrica és molt greu, però al llarg dels anys, grans dones africanes han marcat un abans i un després a la història de la humanitat. Aconseguint fites que no s’havien arribat aconseguir mai. En aquest bloc, explicarem moltes històries que segur que molta gent desconeix.
En definitiva, les dones africanes lluiten cada dia per sobreviure i per guanyar-se un lloc que ja fa molt i molt temps que haurien de tenir. La seva lluita segueix, però no només ha de ser seva, ha de ser de totes nosaltres.
